La tintorera és una espècie pelàgica que ocupa
tant la superfície de mar obert com les zones costaneres. Pul·lula sol o en
grups per les aigües fredes, entre 7° i 16 °C, tot i que tolera els 21 °C o
més. Té el cos estilitzat i allargat, amb un musell llarg
i cònic. Té ulls grans que, igual que tots els carcariniformes, estan proveïts
d'una membrana nictitant, una espècie de parpella semitransparent que va de
dalt a baix i protegeix els globus oculars quan lluiten amb la seva presa. Té
una coloració blanca a la part ventral, i un blau metàl·lic molt intens a la
resta del cos. Les seves dents, que cauen i són reemplaçades constantment, són
de forma triangular amb vores serrades. Com a particularitat cal destacar que,
donada la longitud del seu nas, la seva mandíbula s'ha adaptat per poder
mossegar sense problemes, ja que la part superior de la mandíbula és capaç de
projectar-se cap endavant, de tal manera que per mossegar no necessita alçar el
cap.
Menja peixos pelàgics i demersals, cefalòpodes
(sobretot calamars) i alguns crustacis.
Té una longitud mitjana de 2,5 m i un pes de
80 kg, encara que s'han registrat casos de femelles adultes amb longituds
superiors als 4 m i un pes de fins a 220 kg.
Presenta costums nocturns. És un migrador força actiu. En la seva recerca d'aliment pot recórrer grans distàncies. S'estima que poden recórrer distàncies de fins a 5.500 km.